divendres, 24 de juny de 2011

Al partir, un beso y una flor... :(


Són les 4 i pico del matí i acabe de vindre del Steirer Pub, un pub on cantem karaoke i tot això... i ja portàvem un bon ratet cantant cançons, quan ens hem posat a cantar un beso y una flor de Nino Bravo, i realment m'he emocionat... perquè cada vegada pense que queda menys per a que el meu Erasmus s'acabe... i la veritat és que em dóna molta llèstima... i no sé, estar ahí tots  junts cantant eixa cançó, els argentins que se'n van en 2 dies tocant la guitarra, la lletra de la cançó, l'ambient... ha segut un moment màgic! :)
I com sabeu que m'agrada compartir amb vosaltres les meues experiències, i tots els moments on sóc super feliç... no he pogut evitar fer un video que ja teniu penjat en el facebook!! jeje... a vore si es podeu fer una lleugera idea del que vos estic contant, i de com em senc en estos moments. Perque és molt difícil d'explicar, és una mescla de sentiments contraposats, que per una part tinc moltes ganes de tornar a Espanya i estar amb la meua gent, i que per altra part sé que un trocet de mi es queda en este país que he arribat a estimar tant com el meu.
La veritat és que abans de vindre sabia molt poquet d'Austria, de la seua gent, les seues costums, el seu idioma, tot... i ara que em queda apenes una setmana ací, me'n vaig amb una idea inmillorable d'este país. He segut molt feliç aquestos últims 10 mesos ací.

I m'agradaria donar-li les gràcies als meus pares per recolzar-me sempre en tot i per fer sempre lo impossible per a que jo complixca els meus somnis i les meues ilusions. :)
Perquè ja desde que estava a l'escola, estava clar que mai he tingut gens clar que volia estudiar, ni quina carrera volia fer, però lo que sí que tenia clar, era que volia seguir estudiant encara que fóra sols per anar-me'n d'Erasmus i viure aquesta experiència única que ara estic vivint i la veritat és que no m'arrepentix gens!



També voldria donar-li les gràcies a Marc per entendre, respectar i recolzar-me en la meua decisió de decidir viure aquesta aventura nova en la meua vida!
I per supost als meus amics i amigues, que els he trobat molt a faltar este any, i a tota la gent que estime i que fan que cada dia siga millor que l'anterior.


UN BESO Y UNA FLOR
Dejaré mi tierra por ti
dejaré mis campos y me iré
lejos de aquí.
Cruzaré llorando el jardín
y con tus recuerdos partiré
lejos de aquí.
De día viviré
pensando en tus sonrisas;
de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz
que alumbre mi camino;
me voy pero te juro que mañana volveré.

Al partir
un beso y una flor,
un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje
para tan largo viaje;
las penas pesan en el corazón.
Más allá
del mar habrá un lugar
donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino
las piedras del camino;
lo que nos es querido siempre queda atrás.

http://www.youtube.com/watch?v=Q3UqusEWGeo

dilluns, 20 de juny de 2011

Aiiiiiii!! Que m'acabe de donar conter que açò s'acaba!!! :S

Sí, que fort!
Hui estava a classe i he pensat:
-Joder! És la última classe del meu Erasmus!

I ahí ha segut quan m'he donar conter de que açò s'acaba... i que ja no queda res!! :S
És que recorde perfectament el primer dia quan vaig arribar ací, anàvem Borja i jo, tots carregaísims de maletes i coses, però sobretot plens d'ilusió i d'intriga per saber que ens esperaria este any i esta nova experiència per a nosaltres... i pensar ara que han passat 10 mesos... és com que no m'ho crec!
Però que ràpid!!!!!!!
Però sí, he d'anar fent-me la idea que açò pràcticament ja ha acabat, i és que no puc parar de pensar-ho, perquè estem tot el dia fent papeleos, tràmits i històries. Que si anula el contracte del mòbil austriac, que si tanca el compte del banc, que si ves a parlar en el gym per a dir que a partir de juliol ja no estàs, que si compra les caixes per a enviar per correu tot el que no et va a cabre en la maleta, que si firma el contracte d'estudis, el full com a que ja has acabat...puf... I per no parlar dels mil eventos de facebook; despedida de Fulanito, despedida de Benganito....
Vamos, impossible no pensar que queden menys de 2 setmanes!!
Però bueno, al final ja t'acostumes que les coses s'acaben. Al principi quan era més menuda i me n'anava un mes a Irlanda... quan me n'havia d'anar d'allí i tornar a casa sempre m'ho prenia molt mal, però ja poc a poc vas adonan-te que sí, que hi ha coses que acaben, però que segurament venen coses millors, etapes noves, diferents, gent nova que conèixer, llocs nous que descobrir...

I parlant d'acabar... JA HE ACABAT LA CARRERA!!!!!! =D (Realment em falten fer 3 examens d'ací, però són de lliure elecció, axina que lo important ja està!!) Em vaig enterar ahir quan per fí van pujar les notes de dret tributari!! I estàva tan contenta que em van agarrar ganes de plorar i tot!! jeje... Perquè a diferència de la majoria de gent que està d'erasmus, la Universitat que m'ha tocat és super estricta, i jo este any he hagut de treballar un montó, més que els 2 anys en València, m'he esforçat un montó, i he tingut que anar a Espanya a fer 2 examens que no em volien fer ací. I ja no és que només m'alegre d'haver-me gastat quasi 600€ en els vols sols per a fer els examens i haver-los aprobat els dos en un 8, sinó que estic encara més contenta perquè sense haver anat a classe i havent-ho estudiat tot pel meu conter tenint examens ací també he aprobat!!! i he aconseguit acabar la carrera en Juny que era el que jo volia!! =) Aixina poder disfrutar de l'estiuet.


I ara estic super emocionà en el pròxim curs que comence un Master Superior de Diseny Gràfic Publicitari en Madrid!!! Aixina que.. un atre comboi!! jajaja Serà un altra nova experiència per a mi viure en la capi... aixina que ja vos contaré! jeje

Persupost que també tinc ja ganes d'estar per la Platja de Tavernes, que encara que molta gent la critique i diga que és super cutre... Lo que donaria jo per tindre encara que fora un trosset de la Platja de Tavernes ací!!! =)
Tinc ganes ja d'eixir de festa en les meues amigues, eixir de Padur o de Bambu a les 8  del mati, llevar-me els tacons i caminar per voreta mar banyant-nos els peus fins arribar a casa. Aiiiii....que ganetes!!!