divendres, 7 d’octubre de 2011

Nos fuimos pa' Madrid


Sí xiquets si... ja estic instal·là en Madrid!
Fa unes setmanes estava tota nerviosa pensant qui serien les meues companyes de pis, i ara ja les conec.. i de moment estic molt contenta! :)
Estic en una francesa, una anglesa i una turca, (bueno, i el novio de la turca que està vivint ací fins que trobe piso...xD).

Bueno… açò és com un repte personal, el meu Gran Hermano particular. Ja sabeu que sóc la fan número 1 de Gran Hermano, i sempre he pensat que no duraria ni 2 dies vivint en algú, i de moment ja porte 2 setmanes!!! No sé, mai he viscut en gent que no conec, i vull saber si sóc capaç de conviure en gent sense acabar estirant-me del monyo en ningú. D’ací uns mesos vorem.

De moment no soporte que tot estiga brut i que tinga que netejar-ho sempre jo tot!! Aixina que en menos que canta un gall ja estem posant normes de convivència, que pense que és lo més normal.
Perquè no sabeu la rabia que dóna acabar les classes a les 3, arribar casi a les 4 a casa en una fam pa morir-te, i SORPRESA (en realitat no és ninguna sorpresa perquè passa tots els dies), trobar-te la única cassola que tenim, tota bruta de tomaca seca (en el millors dels cassos), o plena d’espaguetis, i què faig? Els deixe ahí? Els tire a la basura? O li’ls pose en un tupper?

I un altra cosa que no aguante... (que si ma mare estaguera ací es tornaria loca) és que SEMPRE estàn totes les llums enceses, i quan dic sempre és SEMPRE!! Jo és que flipe, sempre que m’alse; la llum del wc, del passillo, de la cuina i del menjador enceses... Al principi pensava que era que s’alçaven antes que jo de matí, però és que m’he alçat alguns dies a les 4 del matí a pixar... i les llums enceses! I damunt si ens passem de “x” diners al mes en la llum hem de pagar-ho nosaltres!

En quant a Madrid... molt bé, els “madrileños” super simpàtics!! Jajaja.. pareix mentira eh??? En la imatge que tenim d’ells!! Però enserio, la gent super atenta, super amable, agradable...!! Vamos.. que no m’ho crec!

Del màster... que vos puc dir? AGOBIO AGOBIO I MÉS AGOBIO! Increïble... Dedicant-li mínim 11 hores al dia... i aixina i tot em quede curta i mai puc acabar de fer tot el que tenia previst. Menos mal que tinc uns companys de classe que m’ajuden prou i que sempre estan pendents de mi! J

Un altra cosa és el ruido... puf... cotxes, cotxes i més cotxes pitant a totes hores... tant que ja no fa falta que em pose l’alarma de matí, ja s’encarreguen ells de despertar-me. Em peguen uns sustos! I sobretot cotxes de policia i ambulàncies, una darrere d’altra. L’altre dia estava parlant per telèfon en ma mare i ella sentia de fondo el soroll d’una ambulància, i em fa; Aiii què ha passat!!!??? Què ha passat que es sent una ambulància!!!??? I jo; puff... si tinguera que saber que passa cada volta que passa una ambulància (que és cada 5 minuts)...   
I m’he enrecordat de la mania que tenim en Tavernes, els que vivim en la carretera, que sempre que sentim una ambulància t’assomes a la finestra i veus a tot el món assomat al balcó  mirant a vore que passa! Jajaja..

En fi, m’ha fet gràcia recordar-ho. :)







 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici