divendres, 24 de juny del 2011

Al partir, un beso y una flor... :(


Són les 4 i pico del matí i acabe de vindre del Steirer Pub, un pub on cantem karaoke i tot això... i ja portàvem un bon ratet cantant cançons, quan ens hem posat a cantar un beso y una flor de Nino Bravo, i realment m'he emocionat... perquè cada vegada pense que queda menys per a que el meu Erasmus s'acabe... i la veritat és que em dóna molta llèstima... i no sé, estar ahí tots  junts cantant eixa cançó, els argentins que se'n van en 2 dies tocant la guitarra, la lletra de la cançó, l'ambient... ha segut un moment màgic! :)
I com sabeu que m'agrada compartir amb vosaltres les meues experiències, i tots els moments on sóc super feliç... no he pogut evitar fer un video que ja teniu penjat en el facebook!! jeje... a vore si es podeu fer una lleugera idea del que vos estic contant, i de com em senc en estos moments. Perque és molt difícil d'explicar, és una mescla de sentiments contraposats, que per una part tinc moltes ganes de tornar a Espanya i estar amb la meua gent, i que per altra part sé que un trocet de mi es queda en este país que he arribat a estimar tant com el meu.
La veritat és que abans de vindre sabia molt poquet d'Austria, de la seua gent, les seues costums, el seu idioma, tot... i ara que em queda apenes una setmana ací, me'n vaig amb una idea inmillorable d'este país. He segut molt feliç aquestos últims 10 mesos ací.

I m'agradaria donar-li les gràcies als meus pares per recolzar-me sempre en tot i per fer sempre lo impossible per a que jo complixca els meus somnis i les meues ilusions. :)
Perquè ja desde que estava a l'escola, estava clar que mai he tingut gens clar que volia estudiar, ni quina carrera volia fer, però lo que sí que tenia clar, era que volia seguir estudiant encara que fóra sols per anar-me'n d'Erasmus i viure aquesta experiència única que ara estic vivint i la veritat és que no m'arrepentix gens!



També voldria donar-li les gràcies a Marc per entendre, respectar i recolzar-me en la meua decisió de decidir viure aquesta aventura nova en la meua vida!
I per supost als meus amics i amigues, que els he trobat molt a faltar este any, i a tota la gent que estime i que fan que cada dia siga millor que l'anterior.


UN BESO Y UNA FLOR
Dejaré mi tierra por ti
dejaré mis campos y me iré
lejos de aquí.
Cruzaré llorando el jardín
y con tus recuerdos partiré
lejos de aquí.
De día viviré
pensando en tus sonrisas;
de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz
que alumbre mi camino;
me voy pero te juro que mañana volveré.

Al partir
un beso y una flor,
un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje
para tan largo viaje;
las penas pesan en el corazón.
Más allá
del mar habrá un lugar
donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino
las piedras del camino;
lo que nos es querido siempre queda atrás.

http://www.youtube.com/watch?v=Q3UqusEWGeo

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici