No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"

Fa molt que no escric al blog, i si ho faig hui és perquè necessite expresar tota la ràbia que tinc dins de vore tot el que està passant a València.

Violència policial contra menors d’edat???? Però on s'ha vist això?

En quin país vivim? És que açò ja és molt fort. Que tinga que estar vegent contínuament fotos i videos de com els policies no paren de perseguir a òstia limpia a xiquets d'entre 12 i 17 anys...  és INDIGNANT!

De veres, que entre video i video m'han agarrat ganes de plorar. Però a quin extrem hem arribat? Açò és un abús total de l'autoritat!

I tot açò per què? Per manifestar-se pacíficament per una educació pública de qualitat? Crec que és el mínim que podem demanar. 

Com ha dit Mònica Oltra

"A esos chavales habría que hacerles un monumento porque en vez de estar jugando con la consola están luchando por un sistema educativo digno"

"La millor definició per a descriure l’actuació de la policia espanyola aquesta vesprada a València és la de ‘terror organitzat’. Les unitats policials han agredit de forma indiscriminada i desproporcionada no només els estudiants que es manifestaven sinó també ciutadans i periodistes que cobrien els fets.

La duresa amb la qual es comportaven els uniformats ha recordat les pitjors èpoques de la dictadura i la transició. Durant hores, durant una vesprada inacabable, València ha estat de nou l’escenari de la repressió més dura.

Han atacant xiquets i xiquetes de secundària de l’Institut Lluís Vives. Joves de dotze a dèsset anys que protesten contra les retallades en l’educació i reclamen l’atenció d’un govern, el valencià, a un pas del col·lapse." 

Vicent Partal

Molt fort...

Vos deixe unes fotos que vaig fer la setmana passada ací a Madrid a la Puerta del Sol en una manifestació d'indignats, que cada volta som més. I per cert, per a tota eixa gent que pensa que sols van "peluts, perroflautes, i gent sense ofici ni benefici" vos puc assegurar que hi havia moltíssima gent i no sols estudiants, desde xiquets menuts hasta gent de 70 anys. Tots units per una mateixa causa.

 

 

"No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble

unit, alegre i combatiu"   

Vicent Andrés Estellés

 

Año nuevo.. vida nueva?

Bueno, para un día que tengo que madrugar, me viene insomnio!

Dando vueltas en la cama, como es muy típico en estos días, me he puesto a hacer repaso del año en general, y ayudado por las notas del iPhone de estos dos últimos años (los que llevo con él) me he dado cuenta de que este 2011 ha dado mucho de sí!
Como siempre que se acerca el final del año, he estado pensando en los propósitos de año nuevo (gran fallo no tener alguna nota acerca de esto del 2010, aunque estoy seguro que lo tengo por algún lado!! -prometo subirlo, aunque sea una foto de un papel, si lo encuentro-) y me han venido a la mente muchos de otros años y el siempre: ya empezaré el Lunes (este año no puede caer mejor -bueno, podría ser día uno lunes, pero creo que todos preferimos que sea domingo ;) pero como ya me habían dado dos horas en la cama, he decidido empezar uno de ellos (escribir en mi blog más asiduamente) justamente ahora!

Vale, reconozco que esto se lo vi a un conocido en su "blog" del tuenti y me gusto, así que lo que voy a escoger es un momento de cada mes de este 2011 y escribir unas lineas acerca de él :)

Enero 2011:
Vuelta a Graz. Después de unas vacaciones en casa, vuelvo a mi Erasmus en Graz, siendo sincero, más acojonado que otra cosa, ya que me veia suspendiendo todas las asignaturas y siendo él primer Erasmus en la historia que tiene que devolver la beca (en la UV si no apruebas el 50% de los créditos, tienes que devolver la beca).

Pero la foto no es la biblioteca, no es de esas noches en blanco acabando algún trabajo - ¡es cierto que las hubo! - o de las llamadas llorando a mamá planteandole la opción que cada vez veía más encima..



La foto es (como no) de la primera fiesta al volver de Navidad, en postgarage (la discoteca más grande -de las que conocíamos- de Graz, Austria). La foto tiene su gracia, por que para no pagar la entrada, nos pusimos en bañador y entramos. ´
Bueno, lo dejo aquí, creo que hay algún video de la noche.


Febrero 2011
Este mes empezó en Budapest! Después de ser un poco más consciente de realmente estaba allí para aprender algo, decidí sacrificar mi mes de vacaciones (en las universidades austriacas, el mes de Febrero es de vacaciones) y hacer un curso intensivo de alemán.
Antes de eso, me marque un viajecito con algunos 'Grazers' a Budapest, uno de los mejores la verdad! Fueron sólo 4 o 5 días, grupo pequeño (no eramos más de 10 personas) visitando Budapest con una amiga de amigos que estaba haciendo el Erasmus allí (la mejor forma de conocer una ciudad). De aquí me quedo con el recuerdo me una de las personas que me llevo de este Erasmus, Amaia Serrano :)



El resto del mes, bastante peor, puesto que estaba sin piso (mi contrato ya había acabado, estaba viviendo de "okupa" en mi propia casa) y además veía que no avanzaba en alemán. De agradecer a 'les catalanes' (okupas conmigo en mi propia casa) que me montaron una fiestecilla por mi cumple :) Moltes gràcies!
Reseñable la escapada de esquí, el ultimo fin de semana del mes, a casa del Johannes en Zell am see. Impresionantes vistas, pistas.. TODO.

Marzo 2011
Empieza el nuevo semestre! Al final, tuve mucha suerte encontrando un apartamento de dos personas en el centro de Graz que se ajustaba perfectamente a lo que necesitaba!
De este mes: la adaptación al nuevo piso (llegar y ver que no tienes ni sillas para cenar es un reto -tanto como llamar a 5 amigos, bajar al bar y robar 5 sillas de la terraza-), el empezar el nuevo semestre con bastantes más ganas y asignaturas (además llegando al horario perfecto, solo iba a clase Lunes-Miércoles-Jueves, llegando a mitad del semestre a ir solo Miércoles y Jueves! aunque esos días me los pasaba enteros por allí), haciendo nuevos amigos (los de mi compañero de piso Nico) y dándote cuenta de quién es y quién no es realmente tu amigo.
También, tuve visita de mi padre y Pilar y la respectiva visita a Viena (la única puramente "cultural" de todo el Erasmus) :)

Este mes creo que no hice ningún viaje, pero si me quedo tengo que quedar con un momento, es el de los Carnavales en Graz! Nunca me imagine como puede cambiar tanto una ciudad! Por qué, para el que no lo sepa, los austriacos (aunque es generalizar, después de conocer a muchos y estar en muchas fiestas de 'solo' austriacos, te das cuenta que es verdad) son más sosos que nadie! Pero este día estaba toda la calle tomada y la gente disfrazada! Fue un gran día la verdad :) -comiendo Paella made in Charly-




Actualización: me acabo de dar cuenta que una de las mayores locuras de TODO el Erasmus paso este mes!!!
Bueno, creo que ya de tantas veces que lo he contado, la gente ya le cansa, así que lo voy a resumir rápido: cenita y cerveceo en mi casa, vemos en facebook que los ZombieKids al día siguiente actuaban en Venecia, sigue las birras en mi casa, ZombieKids al día siguiente actuaban en Venecia, pasamos al tequila y el famoso 'Carlito Graz' empieza a ir on fire, ZombieKids al día siguiente actuaban en Venecia y suenan en mi portátil. Alquilamos un coche y enviamos un SMS a España.
Siguiente parada: Wienerstrasse (para la gente que no sepa que es esto, básicamente: Party-room aka Bunker en una residencia un poco alejada y de la cual no eramos ninguno -lo que significa desparrame sin riesgos-, TODO a 1€ y muchos Erasmus) Resultado: 5AM, Lendplatz, arrastrando a una baja en combate y con serias dificultades hasta para coger un taxi. -aquí hubo una apuesta por 50€ en contra de lo que paso al día siguiente que aún no he cobrado-
10AM: llamadas Skype, risas varias con la caballa, mentiras piadosas (claro que llegamos a tiempo para ver los canales! visita cultural con fiesta! al día siguiente hacemos turismo!...
4PM: Salimos des de Graz con un señor Renoult Megane dirección: no lo adivináis? VENECIA-MESTRE!
El resto... Solo diré una cosa: los ZombieKids aún se acuerdan de nosotros. :D



Actualización 2: al hilo de esto me he dado cuenta que este mes también estuve visitando a mi amigo Txomin en Estocolmo! Muy bonita la ciudad, buena fiesta y buena gente. Enseñando la forma de vida Erasmus-Graz fuera de Austria. Como siempre decía mi mejor amigo Charly, el que come mal en el Erasmus es por qué quiere ;)



Abril 2011

Sigue el Erasmus y siguen las fiestas en mi nuevo piso! Descubrimiento del Steirer Pub, dónde nos dejaban barra libre para tocar la guitarra y hacer karaoke! Grandes momentos pasamos allí :)
Me di cuenta de lo religiosos que son en Austria al vivir en la misma calle que la catedral (y oír las 'maravillosas' campanas todos los días). Aquí si que tengo que decir que eso es una de las pocas cosas que no me gustan de Austria, el como la religión esta muy presente, tanto en las fiestas, como en los comercios (un domingo era igual a MUERTE absoluta en Graz), como también en la gente..
Otra gran visita llego este mes! El señor Quique, Amp, Paula y Ana fueron los segundos (y los últimos en visitar al titi borx!). La verdad que fue un fin de semana de fiesta, con mucho Jägger de por medio, enseñando mi 'segunda' ciudad y pasando buenas resacas juntos :) Volvimos a través de Eslovenia, parando en Ljubiana para comer (la verdad es que re-descubrí esta ciudad al salir un día soleado y no como el fin de semana que pase en setiembre completamente lluvioso) y llegando al aeropuerto de Trieste (que no esta en Trieste) con el tiempo justo :)



Vuelta para las vacaciones de Pascua, en España, (mientras que otra hacían un viaje a Punta Cana ;), yo lo aproveche para hacer tour familiar y coger fuerzas para continuar con el Orga.. (en mi caso, más que Orgasmus, el Erasmus a sido un Viajerasmus).

Siguiente parada: Amsterdam. Y por casualidades de la vida, ¡¡Queen's Day!!
Viaje con mi pareja (de Erasmus, no penséis que seguimos aún juntos! ;) ) a la capital de los Países Bajos.
Para mi, uno de los mejores viajes, por que tuvimos nuestra parte de turismo/cultura con un final inmejorable con la fiesta del Día de la Reina. Este viaje se merece una entrada aparte, aunque solo diré que el final del viaje, creo que esta en YouTube, tiene que ver conmigo, canales, saltos... En conclusión, un viaje para repetir, y contra todos los tópicos, sin necesidad de drogas para disfrutar al máximo!



Mayo 2011
Este mes, empezó en la ciudad de nuestro amigo José, Hamburgo. La verdad que Hamburgo fue una de las ciudades que más me ha gustado de Europa. Por una parte tiene la parte 'alternativa' que tanto me gusta, por otra parte se nota que es una gran ciudad industrial y de dinero, y eso me atrae tanto como turista como futuro trabajador. La verdad que gracias a unas bicis prestadas pudimos visitarla muy bien (otro gran descubrimiento del Erasmus, la bici, esa gran desconocida). Momentos memorables, con Lunes que parecían fin de año, ostiones grandes y grandes comilonas.

Bueno señores, me ha dado la hora de levantarme y estoy escribiendo aún.. así que dejo el resto del año para la siguiente entrada!

Si os ha gustado, dar un 'I Like' anda! Y ya si os ha gustado mucho o queréis comentar algo, dejar un comentario. No soy muy bueno escribiendo, puesto que voy poniendo todo según me sale/acuerdo así que las criticas también son aceptadas.

Saludos, Borja Solís.

P.D.: de todas las ciudades que he nombrado tengo datos interesantes, como sitios para tomar algo, discotecas, sitios 'no tan famosos' pero que valen la pena. Si alguno esta interesado, puede preguntar por aquí o por privado ;)

P.D.2: Si, se que ho deuria de haver fet en valencià, però crec que així arribara a més gent i a més es pot traduir al google traslator més fàcilment :)

Bye bye Graduació.... :(

Sempre m'han fet moltíssima il·lusió les Graduacions...

Quan era xicoteta i mirava les típiques pel·licules americanes sempre em preguntava  si jo també tindria una graduació aixina.

Després quan tenia 9 anys vaig anar en mon pare a Londres, i justetament el dia que vam anar a la Universitat de Cambridge estàven tots els estudiants graduant-se i anaven tots super mudats, en el gorret eixe típic, i vam conèixer a uns espanyols que s'acabaven de graduar i em vaig fer una foto tota emocionà en ells. En aquell entonces pensava que en un futur possiblemet podria ser jo la que estaguera estudiant en Cambridge i graduar-me allí i anar tan guapa com anàven eixos estudiants.

Més tart vaig anar a Amèrica d'intercanvi i em vaig quedar al·lucinà de la barbaritat de graduacions que feen allí per a tot, no simplement per a la universitat. La meua americana Sam anàva guapíssima en un vestit llarg, en el monyo de peluqueria, en un ram de flors... vamos tot ideal de la muerte. I jo pensava: no passa res, quan vaja a la universitat i tinga que graduar-me jo també em compraré un vestit d'eixos llargs super xulos, aniré a la peluqueria, etc.

Este any passat no parava de vore totes les fotos que tots els que s'acabaven de graduar pujaven al tuenti i al facebook, de l'acte de la graduació, del soparet de després i per supost de la festa! I jo pensava: L'any que ve ja em toca a mi!!! :)

En Agost vaig anar en Juani al Corte Inglés a comprar-me el vestit per a la boda de la meua cosina Maria, i vam vore un trage blau llarg super xulo... i vaig dir: este per a la boda i per a la meua graduació, que mai he tingut un trage llarg i em fa moltíssima il·lusió!!!

Fa un mes em vaig enterar del dia exacte de la graduació... i vaig pensar; un dijous!!??? Tinc classe en el máster tots els dies de 9 a 15:00... i no me les puc deixar. Però no vaig pedre l'esperança, vaig intentar mirar combinacions de Ave a vore si sense faltar a classe podria anar a la graduació. I al final ja no era que tinguera ganes d'anar per posar-me el meu trage llarg, ni fer-me monyo de peluqueria ni res, era que tenía moltíssimes ganes d'estar en els meus amics de la uni, perquè este últim any no he pogut estar casi res en ells.. i em fea moltíssima il·lusió sentir com dien el nom de cadascú, pujar a arreplegar el títol, aplaudir, anar-nos-en després tots de soparet per a contar-nos les nostres penes  i alegries, i per a acabar montar-nos una bona festa tots junts, que ja fa temps que no ens juntem tots.

Fa una setmana vaig saber que teniem que estar allí a les 5, per tant, ja no hi havia manera que poguera arribar a temps, i de totes maneres tampoc podria quedar-me al sopar ni res... He estat tota la setmana dubtant si anàva o que. Fins i tot vaig fer un cd de fotos d'aquestos 3 anys i el vaig enviar per correu per a que posaren algunes d'eixes fotos en el video de la graduació. Però finalment, no puc permitir-me pedre ninguna classe del máster. Aixina que encara que em dóne molta rabia, encara que estiga ací morint-me d'enveja de saber que a estes hores estaràn tots els meus amics super mudats, super guapos, tots junts i despedint estos 3 anys de carrera junts, encara que en estos moments m'estiguen caiguent 4 llagrimetes de pensar que després de tot jo no podré anar a la meua graduació, lo primer és lo primer. I  si alguna cosa ens hem ensenyat en estos 3 anys de carrera... és el concepte de "cost d'oportunitat", i este és el meu cost d'opotunitat, renunciar a la meua graduació.

Espere que s'ho passeu molt bé... i que s'enrecordeu un poquet de mi... :(

El meu grup Q  (L)

Nos fuimos pa' Madrid

Sí xiquets si... ja estic instal·là en Madrid!

Fa unes setmanes estava tota nerviosa pensant qui serien les meues companyes de pis, i ara ja les conec.. i de moment estic molt contenta! :)

Estic en una francesa, una anglesa i una turca, (bueno, i el novio de la turca que està vivint ací fins que trobe piso...xD).

Bueno… açò és com un repte personal, el meu Gran Hermano particular. Ja sabeu que sóc la fan número 1 de Gran Hermano, i sempre he pensat que no duraria ni 2 dies vivint en algú, i de moment ja porte 2 setmanes!!! No sé, mai he viscut en gent que no conec, i vull saber si sóc capaç de conviure en gent sense acabar estirant-me del monyo en ningú. D’ací uns mesos vorem.

De moment no soporte que tot estiga brut i que tinga que netejar-ho sempre jo tot!! Aixina que en menos que canta un gall ja estem posant normes de convivència, que pense que és lo més normal.
Perquè no sabeu la rabia que dóna acabar les classes a les 3, arribar casi a les 4 a casa en una fam pa morir-te, i SORPRESA (en realitat no és ninguna sorpresa perquè passa tots els dies), trobar-te la única cassola que tenim, tota bruta de tomaca seca (en el millors dels cassos), o plena d’espaguetis, i què faig? Els deixe ahí? Els tire a la basura? O li’ls pose en un tupper?

I un altra cosa que no aguante... (que si ma mare estaguera ací es tornaria loca) és que SEMPRE estàn totes les llums enceses, i quan dic sempre és SEMPRE!! Jo és que flipe, sempre que m’alse; la llum del wc, del passillo, de la cuina i del menjador enceses... Al principi pensava que era que s’alçaven antes que jo de matí, però és que m’he alçat alguns dies a les 4 del matí a pixar... i les llums enceses! I damunt si ens passem de “x” diners al mes en la llum hem de pagar-ho nosaltres!

En quant a Madrid... molt bé, els “madrileños” super simpàtics!! Jajaja.. pareix mentira eh??? En la imatge que tenim d’ells!! Però enserio, la gent super atenta, super amable, agradable...!! Vamos.. que no m’ho crec!

Del màster... que vos puc dir? AGOBIO AGOBIO I MÉS AGOBIO! Increïble... Dedicant-li mínim 11 hores al dia... i aixina i tot em quede curta i mai puc acabar de fer tot el que tenia previst. Menos mal que tinc uns companys de classe que m’ajuden prou i que sempre estan pendents de mi! J

Un altra cosa és el ruido... puf... cotxes, cotxes i més cotxes pitant a totes hores... tant que ja no fa falta que em pose l’alarma de matí, ja s’encarreguen ells de despertar-me. Em peguen uns sustos! I sobretot cotxes de policia i ambulàncies, una darrere d’altra. L’altre dia estava parlant per telèfon en ma mare i ella sentia de fondo el soroll d’una ambulància, i em fa; Aiii què ha passat!!!??? Què ha passat que es sent una ambulància!!!??? I jo; puff... si tinguera que saber que passa cada volta que passa una ambulància (que és cada 5 minuts)...   
I m’he enrecordat de la mania que tenim en Tavernes, els que vivim en la carretera, que sempre que sentim una ambulància t’assomes a la finestra i veus a tot el món assomat al balcó  mirant a vore que passa! Jajaja..
En fi, m’ha fet gràcia recordar-ho. :)

 

Al partir, un beso y una flor... :(

Són les 4 i pico del matí i acabe de vindre del Steirer Pub, un pub on cantem karaoke i tot això... i ja portàvem un bon ratet cantant cançons, quan ens hem posat a cantar un beso y una flor de Nino Bravo, i realment m'he emocionat... perquè cada vegada pense que queda menys per a que el meu Erasmus s'acabe... i la veritat és que em dóna molta llèstima... i no sé, estar ahí tots  junts cantant eixa cançó, els argentins que se'n van en 2 dies tocant la guitarra, la lletra de la cançó, l'ambient... ha segut un moment màgic! :)

I com sabeu que m'agrada compartir amb vosaltres les meues experiències, i tots els moments on sóc super feliç... no he pogut evitar fer un video que ja teniu penjat en el facebook!! jeje... a vore si es podeu fer una lleugera idea del que vos estic contant, i de com em senc en estos moments. Perque és molt difícil d'explicar, és una mescla de sentiments contraposats, que per una part tinc moltes ganes de tornar a Espanya i estar amb la meua gent, i que per altra part sé que un trocet de mi es queda en este país que he arribat a estimar tant com el meu.

La veritat és que abans de vindre sabia molt poquet d'Austria, de la seua gent, les seues costums, el seu idioma, tot... i ara que em queda apenes una setmana ací, me'n vaig amb una idea inmillorable d'este país. He segut molt feliç aquestos últims 10 mesos ací.

I m'agradaria donar-li les gràcies als meus pares per recolzar-me sempre en tot i per fer sempre lo impossible per a que jo complixca els meus somnis i les meues ilusions. :)
Perquè ja desde que estava a l'escola, estava clar que mai he tingut gens clar que volia estudiar, ni quina carrera volia fer, però lo que sí que tenia clar, era que volia seguir estudiant encara que fóra sols per anar-me'n d'Erasmus i viure aquesta experiència única que ara estic vivint i la veritat és que no m'arrepentix gens!

També voldria donar-li les gràcies a Marc per entendre, respectar i recolzar-me en la meua decisió de decidir viure aquesta aventura nova en la meua vida!

I per supost als meus amics i amigues, que els he trobat molt a faltar este any, i a tota la gent que estime i que fan que cada dia siga millor que l'anterior.

UN BESO Y UNA FLOR

Dejaré mi tierra por ti
dejaré mis campos y me iré
lejos de aquí.
Cruzaré llorando el jardín
y con tus recuerdos partiré
lejos de aquí.
De día viviré
pensando en tus sonrisas;
de noche las estrellas me acompañarán.
Serás como una luz
que alumbre mi camino;
me voy pero te juro que mañana volveré.

Al partir
un beso y una flor,
un te quiero, una caricia y un adiós.
Es ligero equipaje
para tan largo viaje;
las penas pesan en el corazón.
Más allá
del mar habrá un lugar
donde el sol cada mañana brille más.
Forjarán mi destino
las piedras del camino;
lo que nos es querido siempre queda atrás.

http://www.youtube.com/watch?v=Q3UqusEWGeo

Aiiiiiii!! Que m'acabe de donar conter que açò s'acaba!!! :S

Sí, que fort!

Hui estava a classe i he pensat:

-Joder! És la última classe del meu Erasmus!

I ahí ha segut quan m'he donar conter de que açò s'acaba... i que ja no queda res!! :S

És que recorde perfectament el primer dia quan vaig arribar ací, anàvem Borja i jo, tots carregaísims de maletes i coses, però sobretot plens d'ilusió i d'intriga per saber que ens esperaria este any i esta nova experiència per a nosaltres... i pensar ara que han passat 10 mesos... és com que no m'ho crec!

Però que ràpid!!!!!!!

Però sí, he d'anar fent-me la idea que açò pràcticament ja ha acabat, i és que no puc parar de pensar-ho, perquè estem tot el dia fent papeleos, tràmits i històries. Que si anula el contracte del mòbil austriac, que si tanca el compte del banc, que si ves a parlar en el gym per a dir que a partir de juliol ja no estàs, que si compra les caixes per a enviar per correu tot el que no et va a cabre en la maleta, que si firma el contracte d'estudis, el full com a que ja has acabat...puf... I per no parlar dels mil eventos de facebook; despedida de Fulanito, despedida de Benganito....

Vamos, impossible no pensar que queden menys de 2 setmanes!!

Però bueno, al final ja t'acostumes que les coses s'acaben. Al principi quan era més menuda i me n'anava un mes a Irlanda... quan me n'havia d'anar d'allí i tornar a casa sempre m'ho prenia molt mal, però ja poc a poc vas adonan-te que sí, que hi ha coses que acaben, però que segurament venen coses millors, etapes noves, diferents, gent nova que conèixer, llocs nous que descobrir...

I parlant d'acabar... JA HE ACABAT LA CARRERA!!!!!! =D (Realment em falten fer 3 examens d'ací, però són de lliure elecció, axina que lo important ja està!!) Em vaig enterar ahir quan per fí van pujar les notes de dret tributari!! I estàva tan contenta que em van agarrar ganes de plorar i tot!! jeje... Perquè a diferència de la majoria de gent que està d'erasmus, la Universitat que m'ha tocat és super estricta, i jo este any he hagut de treballar un montó, més que els 2 anys en València, m'he esforçat un montó, i he tingut que anar a Espanya a fer 2 examens que no em volien fer ací. I ja no és que només m'alegre d'haver-me gastat quasi 600€ en els vols sols per a fer els examens i haver-los aprobat els dos en un 8, sinó que estic encara més contenta perquè sense haver anat a classe i havent-ho estudiat tot pel meu conter tenint examens ací també he aprobat!!! i he aconseguit acabar la carrera en Juny que era el que jo volia!! =) Aixina poder disfrutar de l'estiuet.

I ara estic super emocionà en el pròxim curs que comence un Master Superior de Diseny Gràfic Publicitari en Madrid!!! Aixina que.. un atre comboi!! jajaja Serà un altra nova experiència per a mi viure en la capi... aixina que ja vos contaré! jeje

Persupost que també tinc ja ganes d'estar per la Platja de Tavernes, que encara que molta gent la critique i diga que és super cutre... Lo que donaria jo per tindre encara que fora un trosset de la Platja de Tavernes ací!!! =)

Tinc ganes ja d'eixir de festa en les meues amigues, eixir de Padur o de Bambu a les 8  del mati, llevar-me els tacons i caminar per voreta mar banyant-nos els peus fins arribar a casa. Aiiiii....que ganetes!!!

Ideal de la muerte...

Buffff.... perquè sempre que he d'anar a Viena a agarrar el vol a València té que passar algo???... Quan no una nevà impressionant que no podia ni arrastrar les maletes de la neu que hi havia, el tren retrassat de la neu que hi havia en les vies, jo tota cagà de pedre el vol, arribar a l'aeroport i  el vol retrassat... i ara està tronant i plovent barbaritats i segons les previsions meteorològiques demà continuarà exactament igual... :(

I realment... a mi em dóna igual el temps que faja...però contant en que per a arribar a l'aeroport de Viena, he de:

1. Eixir de casa mínim a les 6:45 de la vesprà

2. Agarrar el tramvía uns 20-25 minuts fins l'estació de trens de Graz

3. Comprar els bitllets

4. Agarrar el tren hasta Viena (3 hores de tren)

5. En l'estació de trens de Viena esperar un bus que vaja a l'aeroport (si no vols gastar-te un pastó en un taxi)

6. Arribar a l'aeroport tota ostià mitja dormint... i per si no fóra poc...

7. Fer nit en l'aeroport

8. Intentar dins de lo possible controlar les maletes i tot l'equipatge de mà...

9. Posar el despertador a les 5 del matí per si m'adorc, i anar a facturar les maletes.

10. Intentar que no em donen pel cul com sempre en el tema del pes

11. Embarcar...en tot lo que comporta... que si trau el portàtil, llevat les sabates, el cinturó, trau els diners, tira la botella d'aigua, etc...

12. Intentar no dormir-me i esperar en la terminal hasta que ixca el vol a les 6 del matí

13. Arribar a València a les 8:50 de matí i....

14. Posar-me a estudiar Dret Tributari perquè tinc un examen!! YUHUUU!! :D

I no és que em queixe per tindre que fer tot açò...simplement que agrairïa que tot açò fóra un poc més agradable i no arribar a fer nit en l'aeroport tota banyà per l'aigua que cau... i que les 2 maletes grans que vaig a portar més la moxila, etc... no arribaren remullaes també... Perquè la veritat és que més mans per a portar un paraigües... com a que no en tinc.