diumenge, 21 de novembre del 2010

Gira la roda del temps per la força del vent, de les ànimes soles... I si no fos absurd el més enllà, seuriem rera la finestra mirant el capvespre amb les mans llaçades per dir-nos l'últim adéu pel que no hi hagué mai temps.

Són casi les 4  del matí i escric sols per a expressar el que senc en aquestos moments.
Hui en teoria anàvem a eixir de festa, hem començat en un soparet boníssim en casa Alba, ensalà, burritos, vi....
I després hem començat a jugar a alguns jocs, sen's han passat les ganes de festa, i com no, Pablo i Sangwoo sempre estan dispostos a tocar la guitarra i cantar-nos algunes cançons! =)

I no sé, estava tan tan tan agust ahi, tots junts, tocant la guitarra, cantant cançons... no sé, pensava "sóc tan feliç".
I és que ha segut molt curiós, perquè en tan sols unes hores he recordat tants moments de la meua vida que m'he emocionat i tot. Per primera, perquè sempre que vec a algú tocant la guitarra em recorda a mon pare, i no sé em recorda a moltíssims moments junts, fins i tot a tots els esforços que va fer mon pare per a que m'ensenyara a tocar la guitarra, m'enrecorde dels dies d'estiu en el xalet de la platja a altes hores de la nit els 2 mano a mano i ell ensenyant-me... =)
I després sobretot quan hem cantat cançons de Lluís Llach per supost que també. En realitat hi ha tantes cançons que hem recorden a mn pare i els moments en el cotxe en la música a tope els 2 cantant...
I com no la cançoneta de Michael Jackson "Heal the world" que escoltavem sempre abans d'anar-nos-en de viatge quan encara viviem en el raconet! =)
Que jo m'enrecorde de tot!! =)



Algunes cançons m'han recordat al Patronato, les cançonetes que cantàvem el dia de la pau, les nadalenques,  i clar d'unes coses passes a atres i comences a recordar coses que pensaves que ja ni t'enrecordaves.

Dunchan Dhu i "esos ojos negros" que sempre me la cantàva ma tia Marga a l'orelleta antes de dormir.


Després amb Red hot chilli peppers, oasis, the beatles, com no, m'han vingut a la ment mil moments de tots els estius passats a Irlanda amb Lidia i Maria. Sobretot perquè em cantat les nostres cançons preferides.. (Si, how long, wonderwall... ) =) i m'he enrecordat un montó de vostros, totes les coses que hem fet juntes, els viatges, els moments en classe de musica fent-li la punyeta a Stephen... tantes coses... estava super feliç. Supose que tant a mi com a vstros eixes cançons ms emocionen, ms recorden tots els moments juntes, i sempre que les escoltem, jo per lo menos sempre pense "Ojalá estagueren ací i estagueren escoltant-la"
















També hem passat per Jeff Buckley, i m'he enrecordat de Sergi, de moments en l'institut, de les pel·licules que veiem, ja que la cançó de Hallelujha de Jeff Buckley és la banda sonora d'una de les pelis que vam vore en Sergi.

Totes i cadascuna d'aquestes cançons formen part de com dic jo "la banda sonora de la meua vida" i són les típiques que per moltes vegades que les escolte mai deixen d'emocionar-me i posar-me la pell de gallina...
Supose que este any escoltaré moltes més que quan ja no estiga ací em faràn recordar tots els moments ací. I és que cada vegada estic més agust ací i estar hui ahí escoltant totes aquestes cançons m'ha fet pensar molt i adonar-me de lo afortunà que soc, i la sort que tinc al viure totes les experiències que estic vivint i sentir totes les coses que estic sentint.


 




I és que, estar a més de mil km de casa, amb gent que fa 3 mesos ni coneixia i que ara em fan sentir com a casa,  cantant cançons que em fan recordar tantes coses i a tantes persones, i fer-me sentir tot el que he sentit, això si que no te preu.

dimarts, 16 de novembre del 2010

7 hores de conversa amb un grec de camí a Budapest

Sí, este finde he conegut Budapest. Havíem fet un grup de 13 persones de la resi, i cap allí que vam anar. Bueno, tots van eixir a les 8 del mati per a aprofitar el dia, però com que jo tenia classe fins les 2 (i no me la puc botar perquè sinó me la donen de baixa), anava a anar jo assoles a Budapest. Vaig estar tots els dies pensant en plan "mare meua, en lo patosa que soc jo... 7 hores de viatge i en 3 trasbordos inclosos, en tren, bus etc.. segur que em perc... "
 Però bueno, que per a res això em va fer pedre les ganes d'anar! Però la meua sorpesa va ser que la nit abans d'anar-me'n, a la 1 del mati concretament, algú va tocar a la porta, vaig obrir i era Dimitrious, un grec que la veritat és que coneixia de veure'l per la resi, però que vamos de "hola i adéu". I la meua sorpresa va ser que em va dir: Laura, no em fa gens de gràcia que vages sola a Budapest, perquè són moltes hores, molts transbordos, arribaràs allí de nit, axina que jo m'esperaré a quan ixca el teu tren i t'acompanyaré"
I jo em vaig quedar FLIPÀ... pensant... mare meua.. que fort que una persona que no em coneix de res faja açò per mi, vamos que no sabia ni com donar-li les gràcies al xic! :)

Total que al sandemà ens vam dirigir els 2 cap a Budapest, quina va ser la meua sorpresa quan vam començar a parlar de tot un poc i em vaig adonar que eixe xic sabia molt més que molta gent que conec d'Espanya, i direu : i què te que vore que siga d'Espanya o no?
Explique, vam parlar de temes com la política en Espanya, ell sabia que antes governava Aznar, ara Zapatero, de la crisi, de la construcció a Espanya, de la guerra d'Irak, d'Alkaeda, de costums a Espanya i  Grècia, de l'educació, de la ETA, de si Espanya abans era musulmana, de Jaume I quan va conquerir València....... vamos... jo estava flipà no, lo següent, i pensant; que fort que esta conversació no la puga tindre en gent que conec d'Espanya i que l'estiga mantenint amb un grec.
Ara també em vaig sentir mal de pensar, en tot lo que sap este xic d'Espanya i lo poc que sé jo de Grècia...
I no sé, cada vegada tinc més curiositat per saber coses d'altres països, perquè cada vegada m'estic donant més compte de lo poc que sé...  Em crida molt l'atenció sobretot Korea i vull començar a llegir coses perquè m'estic adonant de la poca idea que tinc de la situació actual en Korea. I per no dir que no tenia ni idea de que Budapest eren 2 ciutats : Buda i Pest...
Aii.. quantes coses que no sé i que m'agradaria saber!!

Continuant amb Budapest, quan vam arribar al hostal... :S  L'hostal era tipo una casa abandonà i teniem sols un wc i una dutxa per a les 13 persones que erem, que per cert la dutxa no tenia cortines ni res, i vamos.. que el wc quedava guapet quan algú s'acabava de dutxar.. Axina que si he pogut sobreviure a això ja... puc estar en qualsevol hostal. xD

I sobre la ciutat puc dir que M'HA ENCANTAT!!! En lo que porte d'Erasmus i de ciutats visitades este any, és la ciutat que més m'ha agradat!!! Sobretot Buda! Ara... no he pogut visitar tot lo que volia...sobretot les termes de Budapest,  el Parlament que sols el vaig vore de nit i moltes coses més.. aixna que.. JA TINC EXCUSA PER A TORNAR!!!! :DDamunt va eixir super bon temps i vamos.. va ser increible, que ciutat més bonica. Vam pujar a una muntanya des d'on es vea tota la ciutat i era una preciositat. :) Ara... jo anava dormint-me per tots els costats perquè estava super cansà, em vaig dormir en llocs com el restaurant, el McDonald's, l'estació de trens de Budapest...etc... jejeje



















I ara.. a seguir amb la rutina.. que la setmana que ve tinc 3 presentacions...

divendres, 5 de novembre del 2010

Ja estem en Nadal???

Això pareix! hui anava jo caminant tranquil·lament per Hauptplatz.... i de repent em veig un arbre de nadal de nosequants metros i en mil llumetes ahi plantat! i jo en plan : quue??? però si estem a principis de Novembre!!!
I no és la única cosa, ací ja tots els escaparates són de lo més nadalencs! sols falta la neu! xD però no, jo estic molt contenta de vore tota la ciutat plena de fulles seques a terra i en eixos colors tan característics de la tardor!

Novetats!! La visita de tota la tropa!! :)  que ja n'hi havien ganes de vorevos a tots, abraçarvos, besarvos,  menjar en trellat, fer rutes amunt i avall en el cotxe, fer barbaritats (el pare capella incluit), fer les típiques xarraetes, en resum, tindrevos propet de mi! :)
Fins i tot em vaig alegrar de sentir a Antonio diguent "al final de la carrrreteraa".
I com no, com no podia ser d'un altra manera arreplegar els "souvenirs" de tots els països als que anem! que són les multes que mai falten!
Que com diu Joan:
-Papá, msatros fem col·lecció de països, i tu fas col·lecció de multes!!
Si és que... tindriem que posar-les en tots els albums de fotos... viatge on anem... multa al canto!! Noruega, Austria, Eslovènia...
300 € la broma!

La veritat és que quan els vaig vore aparèixer carregats de trastos, globos i tot... em vaig alegrar un montó! =)
Després Joanet i Claudia ací dormint en mi i fent barbaritats per la nit! Que per cert!!! no sé com es llaveu el cap... però s'haveu acabat els 2 pots de xampú!!!
I com sempre... cada ú a lo seu, que si graffitis, castanyes, mamelles, perrinos... jajajaja

Bueno... que m'ho he passat super bé!! Hem estat en Graz, Salzbugo, Alemanya ( en busca del nido del águila), Croacia, Eslovènia... !!!! Super wai tot!!

Una altra novetat, és que ja estem conectats en els bombers!! és a dir, si a algu li sona l'alarma d'incendis i és falsa alarma (com sempre) hem de pagar 500€!!!! I per a que es feu una idea, va entrar en funcionament el divendres passat, i en una setmana que portem ja ha sonat 3 vegades = 1.500€, la ultima... ara mateixa!! jajaja.. Però vamos, en plan pel·licula ehh, el camió dels bombers, 5 o 6 bombers ahi tots equipats entrant... i tots els de la resi eixint corrents a vore qui és el pobre desgraciat que li toca pagar 500€ ...
Jo per si acàs.... no vaig a cuinar molt, i en cas de que em sone l'alarma d'incendis ja he decidit que vaig a botar-li foc a les cortines (axina no serà una falsa alarma i no tindré que pagar els 500€.... jijij.. tindré que pagar.. però no tant!)
 
Ale, una que se'n va a fer faena... que vamos! estic que me'n ixc! crec que ni en els 2 anys junts estudiant en València he portat totes les asignatures al dia, ni he estudiat tant com estic fent-ho ací..!! Per què serà?? no ho sé... No sé si serà perquè ara estudie el que m'agrà, perque les classes són totalment diferents, per l'ambient, per el temps de merda que fa ací..  o que.. la qüestió és que estic super agust i super contenta de totes les coses que m'estic ensenyant! =)

1 beset a tots...  o.... com diria certa persona:



-HASTA NUNCA!!!! jajaja