Bye bye Graduació.... :(

Sempre m'han fet moltíssima il·lusió les Graduacions...

Quan era xicoteta i mirava les típiques pel·licules americanes sempre em preguntava  si jo també tindria una graduació aixina.

Després quan tenia 9 anys vaig anar en mon pare a Londres, i justetament el dia que vam anar a la Universitat de Cambridge estàven tots els estudiants graduant-se i anaven tots super mudats, en el gorret eixe típic, i vam conèixer a uns espanyols que s'acabaven de graduar i em vaig fer una foto tota emocionà en ells. En aquell entonces pensava que en un futur possiblemet podria ser jo la que estaguera estudiant en Cambridge i graduar-me allí i anar tan guapa com anàven eixos estudiants.

Més tart vaig anar a Amèrica d'intercanvi i em vaig quedar al·lucinà de la barbaritat de graduacions que feen allí per a tot, no simplement per a la universitat. La meua americana Sam anàva guapíssima en un vestit llarg, en el monyo de peluqueria, en un ram de flors... vamos tot ideal de la muerte. I jo pensava: no passa res, quan vaja a la universitat i tinga que graduar-me jo també em compraré un vestit d'eixos llargs super xulos, aniré a la peluqueria, etc.

Este any passat no parava de vore totes les fotos que tots els que s'acabaven de graduar pujaven al tuenti i al facebook, de l'acte de la graduació, del soparet de després i per supost de la festa! I jo pensava: L'any que ve ja em toca a mi!!! :)

En Agost vaig anar en Juani al Corte Inglés a comprar-me el vestit per a la boda de la meua cosina Maria, i vam vore un trage blau llarg super xulo... i vaig dir: este per a la boda i per a la meua graduació, que mai he tingut un trage llarg i em fa moltíssima il·lusió!!!

Fa un mes em vaig enterar del dia exacte de la graduació... i vaig pensar; un dijous!!??? Tinc classe en el máster tots els dies de 9 a 15:00... i no me les puc deixar. Però no vaig pedre l'esperança, vaig intentar mirar combinacions de Ave a vore si sense faltar a classe podria anar a la graduació. I al final ja no era que tinguera ganes d'anar per posar-me el meu trage llarg, ni fer-me monyo de peluqueria ni res, era que tenía moltíssimes ganes d'estar en els meus amics de la uni, perquè este últim any no he pogut estar casi res en ells.. i em fea moltíssima il·lusió sentir com dien el nom de cadascú, pujar a arreplegar el títol, aplaudir, anar-nos-en després tots de soparet per a contar-nos les nostres penes  i alegries, i per a acabar montar-nos una bona festa tots junts, que ja fa temps que no ens juntem tots.

Fa una setmana vaig saber que teniem que estar allí a les 5, per tant, ja no hi havia manera que poguera arribar a temps, i de totes maneres tampoc podria quedar-me al sopar ni res... He estat tota la setmana dubtant si anàva o que. Fins i tot vaig fer un cd de fotos d'aquestos 3 anys i el vaig enviar per correu per a que posaren algunes d'eixes fotos en el video de la graduació. Però finalment, no puc permitir-me pedre ninguna classe del máster. Aixina que encara que em dóne molta rabia, encara que estiga ací morint-me d'enveja de saber que a estes hores estaràn tots els meus amics super mudats, super guapos, tots junts i despedint estos 3 anys de carrera junts, encara que en estos moments m'estiguen caiguent 4 llagrimetes de pensar que després de tot jo no podré anar a la meua graduació, lo primer és lo primer. I  si alguna cosa ens hem ensenyat en estos 3 anys de carrera... és el concepte de "cost d'oportunitat", i este és el meu cost d'opotunitat, renunciar a la meua graduació.

Espere que s'ho passeu molt bé... i que s'enrecordeu un poquet de mi... :(

El meu grup Q  (L)