Gira la roda del temps per la força del vent, de les ànimes soles... I si no fos absurd el més enllà, seuriem rera la finestra mirant el capvespre amb les mans llaçades per dir-nos l'últim adéu pel que no hi hagué mai temps.

Són casi les 4  del matí i escric sols per a expressar el que senc en aquestos moments.

Hui en teoria anàvem a eixir de festa, hem començat en un soparet boníssim en casa Alba, ensalà, burritos, vi....

I després hem començat a jugar a alguns jocs, sen's han passat les ganes de festa, i com no, Pablo i Sangwoo sempre estan dispostos a tocar la guitarra i cantar-nos algunes cançons! =)

I no sé, estava tan tan tan agust ahi, tots junts, tocant la guitarra, cantant cançons... no sé, pensava "sóc tan feliç".

I és que ha segut molt curiós, perquè en tan sols unes hores he recordat tants moments de la meua vida que m'he emocionat i tot. Per primera, perquè sempre que vec a algú tocant la guitarra em recorda a mon pare, i no sé em recorda a moltíssims moments junts, fins i tot a tots els esforços que va fer mon pare per a que m'ensenyara a tocar la guitarra, m'enrecorde dels dies d'estiu en el xalet de la platja a altes hores de la nit els 2 mano a mano i ell ensenyant-me... =)

I després sobretot quan hem cantat cançons de Lluís Llach per supost que també. En realitat hi ha tantes cançons que hem recorden a mn pare i els moments en el cotxe en la música a tope els 2 cantant...

I com no la cançoneta de Michael Jackson "Heal the world" que escoltavem sempre abans d'anar-nos-en de viatge quan encara viviem en el raconet! =)

Que jo m'enrecorde de tot!! =)

Algunes cançons m'han recordat al Patronato, les cançonetes que cantàvem el dia de la pau, les nadalenques,  i clar d'unes coses passes a atres i comences a recordar coses que pensaves que ja ni t'enrecordaves.

Dunchan Dhu i "esos ojos negros" que sempre me la cantàva ma tia Marga a l'orelleta antes de dormir.

Després amb Red hot chilli peppers, oasis, the beatles, com no, m'han vingut a la ment mil moments de tots els estius passats a Irlanda amb Lidia i Maria. Sobretot perquè em cantat les nostres cançons preferides.. (Si, how long, wonderwall... ) =) i m'he enrecordat un montó de vostros, totes les coses que hem fet juntes, els viatges, els moments en classe de musica fent-li la punyeta a Stephen... tantes coses... estava super feliç. Supose que tant a mi com a vstros eixes cançons ms emocionen, ms recorden tots els moments juntes, i sempre que les escoltem, jo per lo menos sempre pense "Ojalá estagueren ací i estagueren escoltant-la"

També hem passat per Jeff Buckley, i m'he enrecordat de Sergi, de moments en l'institut, de les pel·licules que veiem, ja que la cançó de Hallelujha de Jeff Buckley és la banda sonora d'una de les pelis que vam vore en Sergi.

Totes i cadascuna d'aquestes cançons formen part de com dic jo "la banda sonora de la meua vida" i són les típiques que per moltes vegades que les escolte mai deixen d'emocionar-me i posar-me la pell de gallina...

Supose que este any escoltaré moltes més que quan ja no estiga ací em faràn recordar tots els moments ací. I és que cada vegada estic més agust ací i estar hui ahí escoltant totes aquestes cançons m'ha fet pensar molt i adonar-me de lo afortunà que soc, i la sort que tinc al viure totes les experiències que estic vivint i sentir totes les coses que estic sentint.

 

I és que, estar a més de mil km de casa, amb gent que fa 3 mesos ni coneixia i que ara em fan sentir com a casa,  cantant cançons que em fan recordar tantes coses i a tantes persones, i fer-me sentir tot el que he sentit, això si que no te preu.