diumenge, 21 de novembre de 2010

Gira la roda del temps per la força del vent, de les ànimes soles... I si no fos absurd el més enllà, seuriem rera la finestra mirant el capvespre amb les mans llaçades per dir-nos l'últim adéu pel que no hi hagué mai temps.

Són casi les 4  del matí i escric sols per a expressar el que senc en aquestos moments.
Hui en teoria anàvem a eixir de festa, hem començat en un soparet boníssim en casa Alba, ensalà, burritos, vi....
I després hem començat a jugar a alguns jocs, sen's han passat les ganes de festa, i com no, Pablo i Sangwoo sempre estan dispostos a tocar la guitarra i cantar-nos algunes cançons! =)

I no sé, estava tan tan tan agust ahi, tots junts, tocant la guitarra, cantant cançons... no sé, pensava "sóc tan feliç".
I és que ha segut molt curiós, perquè en tan sols unes hores he recordat tants moments de la meua vida que m'he emocionat i tot. Per primera, perquè sempre que vec a algú tocant la guitarra em recorda a mon pare, i no sé em recorda a moltíssims moments junts, fins i tot a tots els esforços que va fer mon pare per a que m'ensenyara a tocar la guitarra, m'enrecorde dels dies d'estiu en el xalet de la platja a altes hores de la nit els 2 mano a mano i ell ensenyant-me... =)
I després sobretot quan hem cantat cançons de Lluís Llach per supost que també. En realitat hi ha tantes cançons que hem recorden a mn pare i els moments en el cotxe en la música a tope els 2 cantant...
I com no la cançoneta de Michael Jackson "Heal the world" que escoltavem sempre abans d'anar-nos-en de viatge quan encara viviem en el raconet! =)
Que jo m'enrecorde de tot!! =)



Algunes cançons m'han recordat al Patronato, les cançonetes que cantàvem el dia de la pau, les nadalenques,  i clar d'unes coses passes a atres i comences a recordar coses que pensaves que ja ni t'enrecordaves.

Dunchan Dhu i "esos ojos negros" que sempre me la cantàva ma tia Marga a l'orelleta antes de dormir.


Després amb Red hot chilli peppers, oasis, the beatles, com no, m'han vingut a la ment mil moments de tots els estius passats a Irlanda amb Lidia i Maria. Sobretot perquè em cantat les nostres cançons preferides.. (Si, how long, wonderwall... ) =) i m'he enrecordat un montó de vostros, totes les coses que hem fet juntes, els viatges, els moments en classe de musica fent-li la punyeta a Stephen... tantes coses... estava super feliç. Supose que tant a mi com a vstros eixes cançons ms emocionen, ms recorden tots els moments juntes, i sempre que les escoltem, jo per lo menos sempre pense "Ojalá estagueren ací i estagueren escoltant-la"
















També hem passat per Jeff Buckley, i m'he enrecordat de Sergi, de moments en l'institut, de les pel·licules que veiem, ja que la cançó de Hallelujha de Jeff Buckley és la banda sonora d'una de les pelis que vam vore en Sergi.

Totes i cadascuna d'aquestes cançons formen part de com dic jo "la banda sonora de la meua vida" i són les típiques que per moltes vegades que les escolte mai deixen d'emocionar-me i posar-me la pell de gallina...
Supose que este any escoltaré moltes més que quan ja no estiga ací em faràn recordar tots els moments ací. I és que cada vegada estic més agust ací i estar hui ahí escoltant totes aquestes cançons m'ha fet pensar molt i adonar-me de lo afortunà que soc, i la sort que tinc al viure totes les experiències que estic vivint i sentir totes les coses que estic sentint.


 




I és que, estar a més de mil km de casa, amb gent que fa 3 mesos ni coneixia i que ara em fan sentir com a casa,  cantant cançons que em fan recordar tantes coses i a tantes persones, i fer-me sentir tot el que he sentit, això si que no te preu.

4 comentaris:

A la/es 21 de novembre de 2010 a les 14:56 , Anonymous Anònim ha dit...

lauriii!!!! que emociooo!!! la veritat es que a mi em passa el mateix!!!! de fet mai em canse de sentir eixes cançons!! son la meua llista de reproducció cuan vaig a correr!!! ajjajaja
m'ha agradat molt la teua entrada de hui!! m'ha entrat nostalgia i tot!!!!

q ganes de tindre un viatget dels nostres!!!
un bes enorme i continua disfrutant tant!!

p.d: les fotos de ton pare son xulisimes!!


lidia

 
A la/es 21 de novembre de 2010 a les 16:54 , Anonymous Anònim ha dit...

Tu si que no tens preu!!!!!!
Els afortunats som nosaltres de comptar amb tu!!!!!!!!
Som feliços de voret tan feliç. Laura disfruta de l'experiència. Molts B7s.
No deixes mai d'aprendre, com deia algú “Per aprendre qualsevol cosa, cal ser prou humil per reconèixer les mancances i prou constant per superar-les.”
Aprèn tot el que pugues i veuràs després, que tot val o pots traure coses positives per a la teu vida.
La cançó de Lluis Llach “Aprendre”
Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...
http://youtu.be/OC_T4r2dlfY
Teu torne a dir: No deixes mai d'aprendre!!!!!
The Queen

 
A la/es 22 de novembre de 2010 a les 12:26 , Anonymous Anònim ha dit...

Tu Laura , sí que mas fet emocionar llegint les teues paraules i veguent les nostres fotos.... , te he vist creixer i malgrat el pas del temps seguixes sent la meua xiquitina que porte sempre en el meu cor .....jo tampoc oblide tots els bons moments que hem vixcut junts , en els moments mes dificils de la meua vida has sigut tu el principal motiu per continuar tots els meus projectes i mai haber claudicat....em senc un pare unic al voret feliç , no tens ni idea lo que em plena saber el que estas vivint i com ho estas vivint...Gracies carinyo per estar sempre tan prop de mi encara que ens separen mes de 1000 km....Un bes fortisim del papa

 
A la/es 23 de novembre de 2010 a les 12:42 , Anonymous marieta marieta marieta la més wapeta ha dit...

Laura!!Una entrada molt bonica si senyora! I esque sempre la música ens acompanya allò on anem i si no que ens ho diguen a nosaltres (tia estik intentant escriure bé que el dissabte tinc el examen de valencià jajajajaja)!!!

Bueno a seguir dsifrutant i aprenent de les oportunitats tan boniques que ens regala la vida ( i Zapatero no? jajajajajajaja)

Un best!

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici