dilluns, 27 de setembre del 2010

Jo també estic ací!!

Hola a tots!!

Ja fa molts dies que no escric, pero es que la veritat que mai trobe el moment i a més a més les coses que vull contar no les puc posar en unes poques lines!
Aquesta entrada es per a dir que m'acabe de donar compte de que no estic de vacances sino d'erasmus! I quina diferencia hi ha? (pensareu molts) doncs molta!! Jo he e
stat en molts viatges i a vegades molt de temps fora de casa, pero sempre se que ens uns dies vaig a tornar, vaig a veure als meus, etc. Ademés, quant tu estas de vacances, quasi sempre estas fent coses interesants, vegent nous llocs, coneguent n
ova gent.. I ací, encara que en gran mesu
ra també fas moltes d'aquestes coses, estas vivint fora de casa!
Me vaig donar compte el dijous per la nit, quant estava estudiant per a l'examen d'alemà, i ningú a casa volia fer el sopar... aleshores hem vaig recordar de la meva mare (i de lo que hem fa sense que me done compte quant estic d'examens) i vaig voler torna
r a casa, encara que soles fora una estoneta.

Ara entenc a la meva amiga Laura, quant vaig anar a vore-la a Bolonia, on estava ella d'Erasmus, i al tornar nosaltres a Valencia, vaig vore una cara d
e autentica pena per que se'n tornavem i ella es quedava.. en aquell moment vaig dir: va! aixó a mi, quant estiga d'Erasmus, mai em passara! pero ara.. la veritat es que no ho tinc tan clar..
Com li he dit a Laura, aixo son dies i dies, i quant començem les clases de la uni, començem a viatjar, rebre visites, conectar realment amb la gent, etc.. crec que ho durem millor, pero per a mi, la primera vegada que estic fora de casa vivint, també se m'esta fent dur.
També he de dir, que encara que el meu company de pis es el puto amo, jo, al viure en un pis en austriacs i no pasar tan de temps en Espanyols, a vegades e
m senc un poc "apartat".. i això fa que et poses un poc més depre.. pero bueno, ho vaig duguent gracies als 1000min gratis (si a Espanya tenia 300 i els gastaba.. ja
vorem en 1000!!), al facebook, tuenti, skype.. pero tot i aixi, per als que llegiu el blog (que segons les estadistiques ja hem arribat a les 1000 visites!) sabeu que ens encanta saber de la gent que hem dei
xat a Valencia, i que ojala tinguerem tants comentaris com visites!

7 comentaris:

A la/es 27 de setembre del 2010, a les 10:37 , Anonymous Anònim ha dit...

Borja!! no estes triste...piensa que estas viviendo una experiencia inolvidable, es normal que al principio te cueste adaptarte, al clima, a no estar con la gente de siempre, a hacertelo tu todo y sacarte las castañas del fuego en cualquier momento, pero creo que esto en unos dias seguro que lo superas porque tu eres muy fuerte y en breves momentos veremos nuevas actualizaciones y nuevas fotos donde nos des muchisima envidia!!!jeje
Además, seguro que cuando vuelvas a Valencia te pones triste por no estar alli, asi que disfrutalo porque aqui seguiremos estando todos los que te queremos! No dudes en llamarme o hablar conmigo via tuenti, facebook o skype cuando necesites hablar!
un besote enorme, mucho animo y a disfrutarrrrr!
CRIS***

 
A la/es 27 de setembre del 2010, a les 16:01 , Anonymous Anònim ha dit...

Borxeta,!!!! No te pongas triste. Tú eres un ser que necesita tiempo de adaptación, pero al final serán los austríacos los que se acaben adaptando a ti, ya lo verás. Lo que necesitas es localizar zonas donde desplegar todo tu arsenal de sociabilidad ;-) Se echan de menos tus conversaciones en momentos críticos, como el descuento en un partido en Mestalla con 1-0 . A pasaro bien!! Y mejora el inglés para los vídeos de cocina!!!

J. Panach

 
A la/es 28 de setembre del 2010, a les 13:39 , Anonymous Luismi ha dit...

En lo del ingles J.Panach tiene toda la razon xDD deberias prepararte un guión jajaja
Y esta semana no te pierdas el VLC-MCH.UTD amunt !!!

 
A la/es 28 de setembre del 2010, a les 19:51 , Anonymous Anònim ha dit...

¡Monstruo! Es normal que sientas cierta desazón ya que el cambio de vida que has pegado es importante. Pero no te preocupes, seguro que conforme te vayas adaptando y sobre todo, empieces las clases, comienzas a sentirte más como en tu lugar. Lo de echar a la gente es normal, pero no te preocupes que un día de estos te organizamos una partida de poker por teleconferencia para que se te olvide algo la morriña...
Tu aprovecha la experiencia de descubrir un nuevo país, una nueva cultura y una forma distinta de afrontar lo que es la fiestuqui. Se te echa de menos!
Xavi Esteve

 
A la/es 29 de setembre del 2010, a les 0:26 , Anonymous Anònim ha dit...

quan vingau en nadal i vejau q x aci es tot iguaal de rutinari, els vostres amics continuen estant ahi, i s´endugau alguna bronqeta dels pares xq no heu ordenat lhabitacio, desitjareu tornar a graz i es riureu de tot açoo!!!=)
es questio de tempssss!!!! aniiiiiim!jeje
amp!

 
A la/es 30 de setembre del 2010, a les 12:59 , Anonymous Anònim ha dit...

borja soc el matiii !!! no te desanimes q stas vivint una experiencia genial i qe recordaras tota la vida!! a mes sabnt kom ets segur q en res te fas en gent i eres el q mes la menejes en tota austriaa !! tu trankil q ala minima q podem et visitarem!! i recorda q siempre ni aura un for-ever en albalat x atuuu!!

 
A la/es 1 d’octubre del 2010, a les 22:31 , Anonymous Anònim ha dit...

vamos borja que en breves nos tienes a todos ahí de visita.
Pd: mira haber si te descargas el conquerors y nos echamos una online

KIKEDOPOULOS

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici