dissabte, 25 de setembre de 2010

Primers dies de baixó...

Hallo !!

Borxeta i jo coincidim en que fa 3 dies que han començat els primers dies de baixó... És una sensació rara.. no sé, estàs ací t'ho estàs passant super bé i tot, però jo personalment comence a notar que em falta algo..
És que és un canvi tan radical, de estar ahi en Espanya en tota la gent que estimes i poder vore-la quan t'apetix, a estar a nosequants mil km, i que encara que t'apetixca vore a algu, parlar cara a cara o abraçar no pots fer-ho.. és una cosa que m'està costant prou.
Quan estàs en Espanya realment no aprecies la sort que és poder apetir-te anar a fer-te algo en algu, fer una xarraeta després de dinar, dir "ara quedem i fem sessió de cotilleo", o "quan te faja una perduda baixa i quedem" i fer-ho en el mateix moment o al cap de mitja horeta...
Ací de pensar que hasta tal dia no vaig a vore a les persones que estime... pues és molt raro. Acostumats a fer-ho quan ens apetix, i ací no hi ha més remei que esperar... però bé.

Comence a trobar a faltar a la familia, a les amigues, als amics, a ixir de festa x puestos que tots ens coneguem, a poder anar a mercadona a les 9 de la nit a comprar perquè en 15 minuts tanquen, (ací a les 6 tanca tot, i és algo prou agobiant), a que no es faja de nit tan pronte (que no son ni les 7 i ja és de nit fosc), a anar a fer-me un gofre calentet al Haggen, a vore tots els dies als de la meua classe i anarmon a la cafe a juar al culo, l'arròs al forn, la paella, el pernil, el discutir en ma mare, pegar-me xarraes interminables en Maria i ixir de festa en ella (Perquè maria, una festa sense tu, no és lo mateix), també tire de menos encendre la tele i entendre algo, que quan ploga ploga molt però soles dure un dia (aci pot estar 5 dies seguits plovent sense parar ni 5 minuts), també tire de menos que quan ploga no puga fer dia de "pizza, peli, manteta, sofanet i Marc", el meu cotxet, tantes coses.... que passe d'apuntar.ho tot...
I encara que estiga a nosekuants mil km, tots els dies m'enrecorde de tots vosatros, i en algun moment del dia sempre m'enrecorde d'algú, qualsevol cosa que veig pel carrer, em recorda a alguna persona. I sobretot quan estic fent coses que m'ho estic passant super bé sempre pense "Xe, ojalá estaguera _____ ací i fariem açò junts" " si estaguera _____ és riuria un montó d'açò"... i mil coses més.

Si, comence a estar falta de carinyo.... però bueno.. poquet a poquet supose que entre tots els que estem aci, que estem tots iguals anirem consolant-mos.

I ara me'n vaig que a les 8 anem Borja i jo a cuidar a Benji, que per lo menos m'alegra un poquet el dia.
1 beset a tots,
Vos estime!
















Laura

6 comentaris:

A la/es 26 de setembre de 2010 a les 10:17 , Anonymous Anònim ha dit...

Hola Laura ,
He llegit en certa nostalgia els teus comentaris del blogg , entenc les teues sensación de baixo , tot es tan fácil quan estas a prop de la gent que tant estimes , inclus encara que no estigues tots els dies amb ells , saps que si els necessites están ahí…..
El papa ja he vixcut en moltes situacions eixa sensació , que sols coneix aquell que te que prescindir per obligació de les persones que mes estima , saps que el meu treball m, obliga a viatjar molt a sovint i molt lluny , la sensació de buit , la soletat de la habitació del hotel per molt confortable que siga , el silenci del teu interior i el teu subconcient t´invadixen per moments .
Recorda que lluny si , pero al mateix temps tan a prop….. , pero el papa sí no fora per el amor tan fort que vos tinc… lo únic important en la meua vida que sou , Tu , Joan ,Claudia , Juani , els meus germans , etc…seria imposible fer tantes coses al mateix temps… , quan ixc de viatge sempre porte la ilussió de tornar a vorevos , de disfrutar del meu treball que m, encanta , de satisfer a totes aquelles persones que confíen en mi …i construir un present bonic per a la meua familia i un futur sempre carregat de projectes i ilussions ,…se que podría fero millor pero sempre ens toca sacrificar algo , no se si lo que he fet a sigut el millor per a vosatros , pero sempre he procurat fervos participes de els meus projectes i ilussion….

Tindras moments molt dificils , pero de segur que serán compensats per les vivencies tan positives que no el faltaran..mantin sempre molt clars els teus objetius , preguntat que vols , el que necessites crec que ja ten estas adonant , arriba a compendre que es de veritat lo esencial de la vida , no olvides que en la vida hia molt de soroll que ens acompaña , pero al final ens quedem en el nostre silenci que es el que de veritat necessitem escoltar , i deixar mes de una vegada que mos parle …..sabem tan poc escoltarnos…
Viu , sigues feliç pero responsable , busca un cami estable , estima , saps perfectament que el papa está sempre al teu costat inclus desde la distancia , no dubtes en contar en mi en tot allo que necessites .
Un bes fortissim de qui saps que t´estima de veritat i en locura
Papa

 
A la/es 26 de setembre de 2010 a les 12:16 , Blogger Juan Jose Bosca Gandia ha dit...

Hola Laura ,
Esta mati te he enviat un comentari com anonim perque com soc tan inutil no sabia ni seleccionar un perfil , perfi vaig aprenent..
Bueno , estic ara acabant de donar un curs i els alumnes estan fen la practica , tinc ganes de tornar a casa i relaxarme un poc esta vespra , encara que sempre tindre algo que fer ,segur...
Queda molt menys per a tornarnos a vore , espere en molta ilussio el viatge a Austria per a voret i ens fases particips de tot el que esta coneguent.., les fotos que poses en el blogg ens permet anar coneguent el lloc on estas , la companyia , i també els records que ens toquen la fibra....
Un beset, fins promte

 
A la/es 26 de setembre de 2010 a les 13:25 , Anonymous JUANITA !!!! ha dit...

Carinyet!!!
Clar que tens baxò i axó que tu eres prou heeby segons tu.
Es bo tindre eixes sensacions perque axina tenadones de qui és important en la teua vida.
Jo sempre el dic que quan el pasa algo molt dolent sempre tens QUE TRAURE la part POSITIVA de qui está al teu costat, perque per a la risa están sempre molta gent a punt però per als moment chungos no tanta.
La distancia fa despertar-te allò que molta gent ni sab ni sabra mai dons es tot una monotonia de vida,reforsa el enamorament, les amistads, la familia.
Va xurry no vullc que el poses a plorar axina que pare ja per a no tocar-te la fibra val!!!
Cuidat que no falta res per a que tingues companyia i de LA BONA i després anirem nosaltres que tinc unes ganes de pegarte un abraç d´eixos ben forts d´eixos que no sols donar mai ahiiiiiiiii cuantes coses ens perdem eh!!!!
Recorda ante tot sigues feliçççççççççç i nosaltres sempre estarem así GUAPAAAAAAA!!!
ET VULLC......

 
A la/es 26 de setembre de 2010 a les 14:46 , Blogger Merche ha dit...

Bon dia carinyo, ánim i ens uns dies tot açò passara, i continua vivint l'experencia perquè la vida no torna arrere per a canviar coses, experiencies i tu sempre has fet i espere que faces sempre lo que cregues que el mes convinga per a tu, i mira endavant.
Eres una persona molt madura, franca, sensible, coherent i amb idees fixes i estic molt orgullosa de tu i cada dia que passa mes encara. Sempre em dius "Carpe Diem" i ara et dic jo: Laura "Carpe Diem"¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Laura, continuarem parlant, plorant, cotillejant i discutint pel Skype, però no es lo mateix. T'estime.
Molts B7s

 
A la/es 26 de setembre de 2010 a les 22:13 , Anonymous Anònim ha dit...

lauriii!!!! aprofita esta experiencia q ja saps lo que pasa cuant tornes de eixos puestos! q cuant estigues en españa el pasaras tot el día recordant els teus dies en austria!!!
recorda q mosatros continuem asi i cuant tornes seguirá tot igual!
i mentres tú haurás viscut moltisimes experiencies q después tambe el crearán nostalgia!

un bes enormee!!!

Lidia Borrell

disfruta moltisiiiim!!!!

 
A la/es 27 de setembre de 2010 a les 1:01 , Blogger Borja Solis ha dit...

Va Laureta!! q avui en el Japonés nos hem sentit un poc més "porp" de casa!! Sobretot amb el "pernil dolç" que li encanta a Marc!! jajaja
I que sapigues que et vaig a guanyar l'aposta segur!muhahahah
Ara més que mai, els teus amics son la teva familaia, aixina que ja saps que hem tens per al que neceseties i crec q no dubte ni un moment en tocarme per a cualsevol cosa val??
testime laureta!! :)

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici